Disset entitats i agents socioeconòmics signen un manifest per rebutjar els nous “macroprojectes” energètics a les Terres de l’Ebre, entre els quals hi ha la central hidroelèctrica reversible a Riba-roja d’Ebre i la Fatarella, de Gironés & Raimats, o la central de Llumaigua, del grup Édora. Gepec, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Juristes per les llibertats, USTEC o la CUP són alguns dels signants del text. Tots ells asseguren que l’energia renovable “és imprescindible” i que s’ha de canviar el model de producció. “Però no pot ser a costelles sempre dels mateixos territoris i encara menys al servei de l’especulació”, denuncien. També exigeixen una gestió pública dels recursos naturals i la paralització de tots aquests projectes.
Els impulsors del manifest indiquen que aquests projectes hidroelèctrics suposarien noves concessions d’aigua a mans privades, en un context en què la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) vol reduir el cabal als canals de reg del delta, la qual cosa, recorden, reduiria encara més l’entrada de sediments.
També posen el focus en l’empresa Sercosa, gestora de la central hidroelèctrica de Xerta. Segons els activistes, aquesta recupera periòdicament un projecte presentat fa més de 25 anys per construir tres nous assuts i centrals hidroelèctriques a l’altura de Garcia, Benifallet i Campredó (Tortosa). “En un riu Ebre ja de per si amb cabals d’aigua mínims, i amb la retenció del 99% dels sediments en les grans preses riu amunt, es volen construir tres trampes més per al delta, sobre el qual ja només caldrà certificar la seva defunció”, alerten.
En paral·lel, denuncien els impactes ambientals i de paisatge que representaran infraestructures d’aquestes “dimensions”. “Impactes més que evidents en un territori ja fart i maltractat per tota mena d’infraestructures per abastir Catalunya i part de l’estat: el transvasament; la indústria eòlica a la Terra Alta i Baix Ebre principalment, el Castor, les preses, les centrals nuclears, les plantes de biometà i els macroprojectes d’energia solar que hi planen”, enumeren els signants.
Pocs llocs de feina
D’altra banda, també assenyalen que els impulsors d’aquests “macroprojectes” busquen trobar adeptes amb la promesa que generaran ocupació al territori. “Blanquegen els projectes dient que crearan llocs de treball, bàsicament són per a la seva construcció perquè després funcionen amb poc personal per la tecnologia”, apunta Segarra.
Produir l’energia a les zones urbanes
Per tot plegat, reiteren que la producció d’energia s’ha de produir a prop de les zones de consum per evitar les pèrdues que es produeixen en el seu transport i per evitar la construcció de noves línies de Molt Alta Tensió (MAT). “Un altre cop es pretén generar l’energia que es consumirà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a altres centres urbans, a més de 200 quilòmetres de distància, fet que encareix exponencialment el cost del transport”, indiquen.
Energia renovable sí, però canvi de model
Les entitats signants consideren que les energies renovables són “imprescindibles”, però a la vegada, reclamen un canvi de model. “Els recursos naturals i els econòmics públics no poden quedar hipotecats, sotmesos al profit de les elèctriques. A l’Ebre ja se l’ha espremut prou i a la classe treballadora també”, sostenen. Per això, exigeixen una gestió pública dels recursos naturals i que no es financin aquests projectes amb diners públics. Finalment, s’oposen a tots els projectes, que consideren que són “innecessaris i perjudicials” per al territori i la societat.
Els signants
Les entitats i agents socioeconòmics que s’han adherit al manifest són: Associació Sediments, Associació d’Empreses de Navegació Activa de les Terres de l’Ebre, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Xarxa per la sobirania energètica, Gepec, Ecologistes de Catalunya, Juristes per les llibertats, Lliga per a la defensa del patrimoni natural, Enginyeria Sense Fronteres, AEMS Rius amb vida, Ecologistes en Acció Tarragona i l’Ebre, Xarxa Ebre, Moviment Social Delta de l’Ebre, Econau, CUP, USTEC i CGT Terres de l’Ebre.
