L’augment del nivell del mar entre 50 i 100 centímetres previst pel 2100 i l’increment de la violència dels temporals de cara els anys vinents fan imprescindible intervenir per minimitzar el risc d’inundació a la costa. Així ho asseguren investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i de la UPC en una entrevista amb l’ACN coincidint amb el cinquè aniversari del Glòria. Han indicat els “punts calents” sobre els quals cal incidir de forma urgent, que serien els deltes de l’Ebre, el Llobregat i la Tordera, el litoral del Maresme i les platges urbanes. Han proposat combinar solucions naturals com dunes o aiguamolls amb infraestructures de formigó i han considerat “fonamental” disposar d’un estudi d’inundabilitat de la costa.
El 20 de gener es compleixen cinc anys de l’inici del Glòria, un dels temporals més forts que ha afectat Catalunya en els darrers anys. Durant tres dies es van registrar ventades de fins a 80 quilòmetres per hora, onades de set metres d’alçada i pluges i nevades abundants. Els efectes sobre la població van ser devastadors. Quatre persones van perdre la vida a tot el territori català, nombrosos passejos marítims i infraestructures van quedar malmesos o enfonsats, i es van produir pèrdues econòmiques en camps de cultiu. A més, el seu pas va alterar ecosistemes naturals, diversos rius es van desbordar –com el Ter, el Fluvià i la Tordera–, i l’aigua del mar va avançar diversos quilòmetres al delta de l’Ebre i va provocar la desaparició de la barra del trabucador.
“Els primers anys després d’aquest episodi va semblar que hi havia molta emergència i necessitat de fer coses, però poc després, en veure que el fenomen no es va repetir, la urgència va aturar-se”, ha assegurat a l’ACN Jordi Pagès, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).
En aquesta línia, Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, ha afirmat que tot i que “s’ha fet feina”, aquesta no és suficient. “Mai estarem prou preparats per a l’acceleració del canvi climàtic que tindrà lloc la segona meitat d’aquest segle”, ha considerat.
Temporals més violents i augment del nivell del mar
Els experts han indicat que tot i que els tres dies del Glòria van ser excepcionals, els informes de canvi climàtic de les Nacions Unides revelen que aquesta mena d’episodis seguiran produint-se a Catalunya. De fet, Pagès ha assenyalat que els estudis mostren que la “magnitud i la violència” d’aquests fenòmens augmentarà en els anys vinents. “El que més preocupa és la força d’aquests temporals”, ha comentat Pagès, que ha vaticinat pedregades, pluges i temporals marítims “molt més intensos”.
Sánchez-Arcilla ha assenyalat que aquests episodis seran més continus, el que, al seu torn, es traduirà en un major impacte sobre la costa: “Potser una tempesta forta es menja les reserves de sorra i la següent, malgrat no ser tan greu, produeix molts danys”.
Per si no n’hi hagués prou, Pagès ha indicat que, a causa de l’escalfament global, el nivell del mar augmentarà mig metre de cara el 2100. “Serà molt més fàcil que amb qualsevol temporal o petita maregassa el mar entri més endins i provoqui inundacions”, ha assegurat. Sánchez-Arcilla ha volgut entrar en més detall i ha apuntat que la UPC treballa amb dos escenaris possibles: un d’intermedi i un que és més pessimista. “El rang de nivells mitjans del mar que estem considerant se situa en els 30 centímetres pel 2050 en tots dos models, però varia de cara el 2100, de forma que va dels 80 centímetres fins al metre”, ha afirmat. “Si esperem fins que arribi un nivell de risc, on la pujada del nivell mitjà del mar afecti tota la costa, no tindrem ni mà d’obra, ni diners, ni sorra per restaurar-ho tot, ni pedres. Per tant, hem d’anar avançant. I amb això estem endarrerits”, ha apuntat l’investigador de la UPC.
Amb tot, ha admès que les administracions van avançant a poc a poc. Ha dit que s’han fet treballs sobre l’impacte d’aquests escenaris sobre els ports catalans i s’ha intervingut en zones concretes molt vulnerables com el delta de l’Ebre. A més, ha destacat el pla PIMA Adapta Costes que el Ministeri per a la Transició Ecològica va encarregar a les diferents comunitats. “La idea era que amb uns mateixos horitzons s’analitzessin les problemàtiques a les platges de cada territori i nosaltres ho hem fet en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya”, ha explicat. Això, ha apuntat, permetrà “ordenar una mica tot el panorama, tot el paisatge de restauració i reconstrucció, perquè tot a la vegada no ho podrem fer”. Alhora, ha fet valdre els assajos que el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC duu a terme per analitzar com es comportarà la costa davant els escenaris de crescuda del nivell del mar.
Mapes de zones inundables “fonamentals”
Els investigadors també s’han referit als mapes de zones inundables plantejats pel Govern després del pas de la dana. Han apuntat que el que fa referència a la inundabilitat per l’efecte de tempestes “està bastant clar i s’ha anat actualitzant”, però han manifestat que el que es refereix a la costa encara està en procés d’elaborar-se. “L’estem desenvolupant com un projecte conjunt entre nosaltres i l’Institut Cartogràfic de Catalunya”, ha comentat Sánchez-Arcilla.
Tot i no disposar d’un calendari, ha dit que s’està treballant de forma intensa i ha remarcat que es tracta d’un recurs “fonamental”. Ha explicat que si una determinada zona té un nivell de risc elevat, es pot, en primer lloc, actuar localment per protegir-la més, amb un cordó de sorra o amb unes estructures més altes, per exemple. A més, ha assegurat, aquesta eina pot servir per donar indicacions pel que fa a l’ordenació del territori i evitar planificar edificis, carreteres o línies de tren poc sostenibles. “Tot això no es fa d’un dia per l’altre. Sense una planificació és molt difícil posar-ho en pràctica”, ha sentenciat. Ha demanat tenir “optimisme costaner” per tirar endavant les millores necessàries pensant que “encara hi ha temps”.
Pagès també ha considerat que “aquest estudi d’inundabilitat és cabdal”, però ha lamentat que es tracti d’un recurs que arriba “tard”, perquè els canvis urbanístics i d’infraestructures que caldrà fer en alguns “punts calents” són complexos i requeriran un “gran consens”. En aquest sentit, ha criticat que algunes activitats econòmiques estiguin ubicades al voltant de rius, meandres o àrees costaneres. “Són espais que sempre han estat aiguamolls i si allà hi posem un càmping, encara que ens sembli segur perquè en 20 anys no ha passat cap desgràcia, hem de saber que tard o d’hora s’acarà inundant”, ha apuntat. Per Pagès, això és “posar-se en risc de forma innecessària”. La sort, ha dit, és que aquesta mena de temporals no passen a l’estiu, quan els allotjaments estan plens de visitants.
Delta de l’Ebre i costa del Maresme
Els experts han assenyalat les costes rígides com la del Maresme, les platges urbanes i els deltes de l’Ebre, del Llobregat i la Tordera -que s’està enfonsant a raó de 4 mil·límetres per any- com els territoris sobre els quals s’hauria d’intervenir amb major celeritat. “La Generalitat ho sap, el govern central també, però el problema és que hi ha divergències d’opinió entre els uns i els altres”, ha comentat Pagès. Ha indicat que la “regressió” al litoral del Maresme és “molt evident”, però ha admès que “la quantitat de població i d’infraestructures que es veurien afectades és exagerada”. Així, ha posat sobre la taula la possibilitat de captar sorres o de fer recular la primera línia. Amb tot, ha avisat que aquestes són propostes complexes que requereixen una anàlisi exhaustiva per part d’enginyers i sedimentòlegs.
Tot i que s’ha mostrat convençut que “la mateixa recepta no serà aplicable a tot arreu”, sí que ha apostat per combinar les infraestructures clàssiques de formigó amb solucions naturals com ara l’ús de dunes o aiguamolls per protegir la costa. “Amb el Glòria ens vam adonar del que teníem, perquè moltes platges, sobretot de la costa de Tarragona, van quedar totes plenes de plantes marines”, ha explicat Pagès, que ha considerat que va ser una forma “de visualitzar els beneficis de tenir aquesta vegetació costanera”.
Sánchez-Arcilla ha dit que allà on hi hagi “prou espai” l’opció més eficient seria la d’apostar per la natura. “Estem fent servir dunes amb vegetació per a la platja emergida, una proposta que s’està testant al delta de l’Ebre amb el Ministeri; aiguamolls i llacunes costaneres per a platges intermareals que estarien arran de la línia d’aigua, i praderies marines per a la platja submergida”, ha comentat.
Ha afegit que en els casos en què no hi ha marge, caldrà intercedir per “mantenir una amplada mínima de la franja costanera, de manera que no estigui afectat el passeig marítim o el mur de protecció”. Ha valorat que en aquests espais pot ser útil crear cordons de sorra davant d’aquestes estructures. “Tot això s’haurà d’anar aixecant, recreixent, a mesura que vagi pujant el nivell mitjà del mar, és a dir, que cal tenir un pla, no és construir un mur i ens n’anem a casa, hem de continuar monitorant els ultrapassaments, que és el que estem fent aquí, i quan ja no són acceptables”, ha explicat. Així, ha recordat que “la costa és com un malalt” que s’ha de mantenir “monitorat”.
En el cas concret del Maresme, ha reconegut que la solució està molt lligada a fer retrocedir el ferrocarril i la carretera. Tot i això, ha obert la porta a guanyar terreny cap al mar creant zones humides, les anomenades maresmes.
La dana, un avís
Preguntat per la devastació provocada per la dana, Pagès ha deixat clar que aquest cas és particular, perquè va tenir lloc en una zona de la Comunitat Valenciana “peculiar”, on el riu està desviat, a tocar de l’Albufera i envoltada de muntanyes altes al costat del mar. “Les condicions fan que quan es concentri aire calent en aquesta zona es produeixin pluges molt exagerades”, ha comentat. Ha recordat que hi van caure més de 700 litres en poques hores.
Sí que ha considerat que aquest episodi ha de ser “un avís” que “cal tenir els sistemes d’emergències i les infraestructures preparades”. Des del seu punt de vista, ha quedat demostrat que disposar de rius “ben canalitzats i nets no sempre té sentit”, perquè aquesta mena d’intervencions “artificials” el que fa és augmentar la velocitat i l’energia de les riuades, en el cas de la costa.
