La Taula de Consens del Delta, representada pels set municipis del delta de l’Ebre i les dues comunitats de regants, alerten que la situació al litoral deltaic és “igual o pitjor” que abans del temporal Gloria, fa cinc anys.
El portaveu de l’entitat, Xavi Curto, ha denunciat que els moviments de sorres que el govern espanyol ha dut a terme han sigut “escassos” i que la Marquesa, l’Illa de Buda o el Trabucador ja han perdut l’amplada que se’ls havia donat.
La Taula de Consens lamenta que no es digui a terme una obra com la de l’Albufera de València, on es van mobilitzar 3 milions de metres cúbics d’arenes, mentre al Delta se n’han mogut 317.000. També insisteixen que cal executar ja el model holandès amb el dragatge de sorres marines.
Representants de la Taula de Consens han volgut deixar constància de la situació en què es troba el delta de l’Ebre cinc anys després del Gloria, i ho han fet des de l’erosionada i degradada platja de Migjorn a Sant Jaume d’Enveja (Montsià). A tocar de l’Illa de Buda, el mar cobreix completament la platja aquest dimarts al matí i les onades reboten a tocar de l’aparcament de vehicles.
La Taula ha recordat les imatges insòlites que el temporal Gloria va deixar al Delta, amb el mar engolint-se i fent desaparèixer espais importants de la costa deltaica com aquest l’Illa de Buda o la barra del Trabucador. L’entrada de mar entre la Marquesa i Riumar, a Deltebre, va provocar la inundació de més de 3.200 hectàrees d’arrossars.
“La pregunta avui és si després de cinc anys estem millor que abans del Gloria i la resposta és no. Estem igual o pitjor”, ha sentenciat Xavi Curto, portaveu de l’entitat. La Taula avisa que amb el canvi climàtic, tempestes com el Gloria seran més freqüents i que el risc de desaparició del delta de l’Ebre continua. “El que passaria seria exactament o pitjor del que ens va passar fa cinc anys”, ha insistit Curto.
La principal causa, assenyalen, és la inacció de les administracions catalana i espanyola. Pocs dies després del Gloria, la Taula de Consens va lliurar un pla d’actuacions, el Pla Delta, amb accions “urgents” per “blindar i assegurar” el perímetre extern del Delta, a més d’altres que calia fer a mitjà i llarg termini. “Cap d’elles no s’ha fet”, ha lamentat Xavi Curto, davant dels alcaldes.
Sorres insuficients
Els moviments de sorres que ha fet el Ministeri per a la Transició Ecològica els consideren insuficients i alerten que la costa ara mateix “torna a estar exactament igual” que el 2020. “Demanem el que fan els països civilitzats i punters, com els Països Baixos, i que és la transposició massiva de sorres marines”, han dit. Mentre el Pla Delta contempla mobilitzar 11 milions de metres cúbics de sorres, les actuacions dels darrers anys n’han mogut poc més de 300.000.
El portaveu de la Taula de Consens ha recordat que, a pocs quilòmetres del Delta, s’ha fet una actuació “molt semblant”, a València, per protegir l’Albufera, on s’han mogut 3 milions de metres cúbics d’arenes amb la tècnica de dragatge i amb empreses holandeses. “És el que nosaltres demanem aquí des de fa cinc anys i se’ns nega el pa i la sal. No entenem que això passi”, han criticat. “Podem entendre que són projectes de gran envergadura, que necessiten una planificació i uns tràmits administratius. Però bé que quan hi ha casos d’urgència i d’interès general, les coses es fan d’un dia per l’altre”, han reclamat.
Contra l’atermenament i el retrocés
La Taula de Consens també ha denunciat que el govern espanyol “s’ha afanyat” a dur a terme actuacions que accepten la regressió del Delta, com la prova pilot de la Finca Bombita, que s’ha fet en contra dels criteris del territori i sense el vistiplau del Parc Natural. Es tracta de la construcció d’una duna de protecció, una “berma” que ha suposat un retrocés de la finca de 450 metres i fins a 600 metres a la Marquesa. De fet, una de les principals crítiques al Pla de Protecció estatal del Delta que encara està en tràmits ambientals és que acceptava aquesta regressió i un canvi substancial en la morfologia actual.
En aquest sentit, la Taula de Consens també s’ha oposat fermament al nou atermenament litoral que està en tràmit i que s’ha demanat parar des del Parlament i al Senat. “El domini públic marítim terrestre no salvaguarda de cap manera, no protegeix res. És un acte administratiu que el que fa és treure terrenys a propietaris, institucions i ajuntaments i fer-ho públic, i si es fa protecció bé, i si no es fa també”, ha avisat el portaveu de la Taula.
La Taula celebra que la Generalitat recollís algunes actuacions del Pla Delta en l’Estratègia Delta i que s’hagi avançat en aspectes importants, com la batimetria de les possibles arenes marines a dragar – que va identificar 40 milions de metres cúbics de sorra disponible, “tot un desert”-. Curto ha demanat que el Ministeri avali el projecte quan es desencallin els tràmits administracions de la licitació de la redacció. El Pla Delta també incloïa les guardes de les badies, com la dels Alfacs, que ja executa el Govern, i la del Fangar que es tramita o les guardes de les llacunes que eviten que les basses siguin “un focus d’inundació interna”.
Unió de Pagesos amb el Pla Delta
El sindicat agrari Unió de Pagesos també se suma a les crítiques per inacció governamental cinc anys després del Gloria i exigeix “la posada en marxa d’un pla urgent que contempli la preservació del Delta”. UP defensa també el model holandès de dragatge de sorres marines per donar amplada i espais de protecció a les platges i alerten que acceptar la regressió “suposaria l’abandonament del Delta i la pèrdua d’una gran quantitat de terreny dedicat al cultiu de l’arròs, un sector amb un gran impacte en l’economia de la zona i que compleix un gran paper ambiental com a hàbitat per a espècies d’aus que fan vida a les zones protegides del Delta de l’Ebre”.
