L’abundància de reserves d’aigua d’enguany ha permès la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ampliar lleugerament el cabal i el temps de la crescuda controlada de primavera del tram final de l’Ebre. El sistema d’embassaments de Mequinensa-Riba-roja d’Ebre-Flix maniobra des de les set de la matinada d’aquest dimarts per alliberar fis a 1.500 metres cúbics per segon -100 més respecte la crescuda de novembre passat- fins dos quarts de set de la tarda -passant de cinc a més de deu hores-. L’operació mobilitza equips d’administracions, universitats i empreses per estudiar l’efecte que la crescuda pot tenir aigües avall. L’organisme de conca ha precisat que aquest dimecres analitzarà el seu efecte sobre el riu i els canals de reg del Delta.
Dissenyades i, sobre el paper, executades per netejar el curs fluvial de macròfits i garantir la funció ecològica del riu, la CHE efectua dues crescudes controlades anuals, a la tardor i la primavera, d’acord amb el que preveu el Pla Hidrològic de la conca. Més enllà de la neteja, però, l’operació atreu l’interès d’organismes i experts com a prova per poder calibrar la seva efectivitat en l’arrossegament de sediments fluvials cap a un Delta amenaçat de mort.
La maniobra s’ha iniciat a Mequinensa amb l’alliberament de 1.200 metres cúbics per segon, als quals s’han afegit els 200 del sistema Segre-Cinca. A partir de migdia-tarda, es baixa escalonadament als 1.400 metres cúbics per segon. Respecte l’última de 19 de novembre passat, s’ha incrementat lleugerament el cabal -calcula que s’acabaran desembassant 55 hectòmetres cúbics- i es duplicarà el temps.
“A cada crescuda intentem introduir elements hidrològics més innovadors per fer-les més eficaces”, ha subratllat el cap de Planificació Hidrològica de la CHE, Miguel Ángel García Vera. Admet que l’abundància de reserves d’aigua -a excepció del cas del Siurana, ha precisat- minimitza els efectes per a altres usos i fa que “sigui un bon any” per testejar com es comporta el riu amb aquestes operacions.
A banda, d’ampliar la maniobra, García ha apuntat que, en aquesta ocasió s’ha rebaixat prèviament la cota de l’embassament de Flix en dos metres respecte el volum normal. Es van fer batimetries prèvies i se’n faran també a posteriori. “Pot ser important perquè la crescuda farà més erosió a l’embassament i pot arrossegar més sediments”, ha indicat. En canvi, el de Riba-roja, que s’ha mantingut en els 75,5 metres.
Segons ha precisat, a l’anterior operació de novembre es van provocar desembassaments al Segre i el Cinca per propiciar l’erosió i arrossegaments de materials cap al Delta. En el cas del Segre, el cabal d’aigua no va ser suficient per aconseguir-ho, però les crescudes des de Mequinensa i Riba-roja sí que es van deixar notar, si bé els sediments es van quedar “en trànsit” i no van arribar a superar la presa.
Mesures de turbidesa
Aquest dimecres, la CHE, amb la col·laboració d’universitats, empreses públiques, consultores i administracions -com l’Agència Catalana de l’Aigua-, ha desplegat un equip humà tant al mateix embassament de Riba-roja -amb quatre barques- com aigües avall per fer mesures de turbidesa de l’aigua del riu que permetin treure conclusions sobre l’arrossegament de materials. Demà, un equip es desplaçarà per comprovar com els materials mobilitzats es distribueixen pels canals i la desembocadura de l’Ebre, ha apuntat García Vera.
El responsable de l’organisme de conca ha subratllat la importància de poder desplegar aquestes operacions de forma combinada amb les avingudes naturals per poder afavorir l’arrossegament de materials aigües aval. “Volem arribar a protocols d’actuació als tres embassaments i extrapolar-ho a la resta de la conca per afavorir la mobilització de sediments. L’acumulació no és bona per al medi ambient ni per als usuaris: els embassaments han de tenir aigua, no sediments”, ha subratllat.
Comportes de fons “operatives”
Ha assegurat també que les comportes de fons de la presa de Riba-roja, l’estat de les quals està sent objecte d’una investigació judicial arran de la querella presentada per l’associació Sediments, es troben “operatives” i “són una eina de gestió a considerar”. Malgrat això, ha apuntat que en el cas de la crescuda d’aquest dimecres la seva aportació seria molt reduïda respecte l’obertura de comportes -1.000 metres cúbics per segon- i les turbines -500 metres cúbics-.
