La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) inicia un “procés de reactivació” davant del quart cicle de planificació a la conca del riu. L’entitat exigirà que el nou Pla Hidrològic de l’Ebre (PHE) defineixi un cabal ecològic per a les llacunes i les badies del Delta, així com cabals mínims sòlids “perquè la gestió dels sediments sigui una realitat”. L’entitat alerta que els informes de seguiment de la conca “mostren un empitjorament de l’estat del riu”, que té “més pressió, impactes i contaminació i més masses en mal estat”. La PDE, a través de Cuenca Azul, ha presentat al·legacions als documents inicials on es demana que els grups ambientals i socials tinguin més participació i pes en la revisió de la revisió del PHE.
En les esmenes als documents inicials, la PDE, a través de l’entitat Cuenca Azul, ha demanat més participació i representació dels col·lectius ambientals i socials al Consell de l’Aigua de la Conca de l’Ebre. La Plataforma es reunirà a Madrid, el mes que ve, amb les grans ONG ambientals com EA, Greenpeace, WWF, SeoBirdlife, la FNCA, AEMS Rius en Vida i els col·lectius del Tajo, Xúquer i la resta de rius ibèrics. Es trobaran en el marc del Fòrum Estatal de l’Aigua per trobar suports i assessorament i demanar la implicació activa d’aquests grups per afrontar el procés participatiu del Pla hidrològic l’any que ve.
La portaveu de la PDE Susanna Abella ha recordat que és “interessant reforçar el paper” de les entitats ambientalistes al Consell de l’Aigua on només tenen 2 de 98 representants. La resta són regants, hidroelèctriques, usuaris i administracions i consideren que “la participació està esbiaixada”. “Per tant, la veu d’una part de la societat o almenys la societat activa és important que hi estigui”, ha defensat.
Empitjorament del riu
Abella també ha lamentat que en els informes de seguiment del riu que es fan anualment s’evidenciï un empitjorament de l’estat de l’Ebre, en el qual “han augmentat les pressions i impactes, la contaminació i les masses en mal estat, i hi ha problemes en els abastaments per la contaminació de nitrats i fitosanitaris”.
La PDE insisteix que les hectàrees de regadiu continuen avançant, tot i que cada cop hi ha “menys aigua disponible”, i que les dotacions de reg ja s’emporten el 90% de les concessions de la conca. “Aquestes hectàrees de regadiu cada vegada demanen més aigua perquè les temperatures cada vegada són més altes i, per tant, per produir el mateix cada vegada se’n necessitarà més”, ha alertat Abella. Tampoc confien en la modernització dels regadius, que veuen com “un frau” perquè generen més peticions.
Cabals ecològics al Delta
Després d’assenyalar que de les vint masses d’aigua del delta de l’Ebre, tretze no compleixen els objectius que plantejava el Pla hidrològic 2022-2027 i que continua sent l’espai amb menys masses d’aigua en bon estat de la conca, la PDE ha anunciat que lluitaran perquè en el quart cicle s’inclogui un cabal ambiental per a les llacunes i badies i també per als sediments, en aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua que, “des de l’any 2021, diu que s’han de tindre en compte els cabals sòlids”.
L’entitat ha recordat que amb la sequera de 2023 i la retallada de la dotació de reg als arrossars, les llacunes i badies, “els espais amb més biodiversitat” de la conca, van veure reduïda l’aportació d’aigües. “Això va tindre afectacions importants, encara que totes les administracions han callat”, ha recriminat la portaveu. La plataforma recorda que són espais de la Xarxa Natura 2000 i que la normativa fixa que han de tenir un cabal ecològic. “Podem discutir si han de continuar depenent de les dotacions de reg, però en la pròxima sequera, no es poden trobar amb una reducció de cabals com la de l’any 2023”, ha dit Abella.
Quart i possible darrer cicle
Les al·legacions als documents inicials del quart cicle de planificació de la conca de l’Ebre (2027-2033) es podien presentar fins al 20 de juny. A final d’any es presentaran els Esquemes de Temes importants (ETI), que també passaran per un període d’exposició pública de sis mesos, fins al juny de 2026. És en aquesta part de procediment que la PDE veu determinant que es tinguin en comptes les aportacions i reivindicacions que puguin fer al PHE. Serà a finals de 2026 que s’ha de presentar el nou pla de conca, amb nou procés d’informació pública fins al juny de 2027.
La PDE confia que aquest quart cicle de revisió no sigui l’últim, ja que la directiva marc de l’Aigua contemplava tres cicles de planificació i n’hi ha un quart de pròrroga perquè no s’ha aconseguit “que totes les masses d’aigua estiguin en bon estat”. “Es batallarà perquè no sigui l’últim pla, perquè cada vegada que hi ha un pla el que fas és obligar-los a revisar determinades activitats i és la garantia jurídica amb la qual els perseguim”, han recordat des de la plataforma.
