Greenpeace ha alertat que la costa catalana està en perill imminent per la passivitat institucional davant el canvi climàtic i l’expansió urbanística. Segons l’informe Destrucció a tota costa 2025, el litoral viu una situació crítica per la pujada del nivell del mar, la pèrdua de sorra i l’escalfament del Mediterrani, mentre es promouen nous projectes urbanístics, fins i tot en zones de risc. L’ONG ha denunciat que es reprodueixen models obsolets que empitjoren la vulnerabilitat de la costa i ha reclamat mesures urgents de mitigació i adaptació. Entre les solucions que ha proposat hi ha la restauració d’ecosistemes costaners, la prohibició de construir en zones inundables i una reforma profunda del model turístic i energètic.
Greenpeace ha tornat a alçar la veu aquest dimecres amb la presentació de l’informe Destrucció a tota costa 2025, en què denuncia que la costa catalana està al límit per culpa de l’expansió urbanística i l’absència de polítiques eficaces per adaptar-se al canvi climàtic.
L’ONG ha assenyalat que, tot i les evidències dels efectes del clima sobre el litoral, les institucions continuen promovent infraestructures i urbanitzacions que agreugen la vulnerabilitat ambiental i posen en risc ecosistemes essencials.
Segons l’informe, es preveu que el nivell del mar s’enfili 26 metres de mitjana a Catalunya d’aquí a 2050, afectant greument zones com el delta de l’Ebre, el Llobregat o la costa Daurada. A l’àrea metropolitana nord de Barcelona ja s’ha perdut més d’un 36% de la sorra de les platges, i municipis com Montgat (amb una regressió del 74%) o Badalona (amb més del 40%) pateixen una situació crítica.
El problema, segons Greenpeace, no és només climàtic, sinó també polític i econòmic. “La Generalitat continua impulsant un model obsolet de desenvolupament litoral que oblida els límits ecològics”, ha denunciat Elvira Jiménez, coordinadora de campanyes de l’entitat.
L’augment de temperatures al mar, que a la Mediterrània es produeix a un ritme de dues a tres vegades superior a la mitjana global, genera un escenari de risc constant amb onades de calor marina des del novembre de 2024.
A tot això, s’hi suma una nova onada d’urbanització. A la Costa Brava, projectes com els de Palamós, Begur o Palafrugell amenacen entorns naturals encara verges. A Salou, el macroprojecte d’oci i joc Hard Rock segueix endavant, i a Barcelona, l’ampliació de l’aeroport del Prat podria afectar greument zones protegides com la Ricarda i el Remolar, dues llacunes clau del delta del Llobregat.
Per fer front a aquesta situació, Greenpeace ha proposat un conjunt de mesures estructurals que passen per l’acció climàtica urgent, la protecció dels ecosistemes costaners, la restauració de zones degradades i la prohibició de construir en àrees de risc.
L’informe ha constatat que els sistemes naturals són la millor defensa i ha apostat per solucions basades en la natura com les dunes, aiguamolls i platges naturals per fer de barrera davant l’avenç del mar.
L’entitat ecologista també ha exigit una revisió profunda del model turístic, amb moratòries als habitatges turístics, regulació de la massificació i reducció de l’activitat aeroportuària.
Finalment, ha insistit en la necessitat de fer una planificació local i participada, amb plans d’adaptació climàtica municipals i recursos econòmics per fer-los realitat.
Greenpeace ha advertit que encara hi ha marge per actuar, ja que una reducció moderada de les emissions podria evitar fins al 40% del retrocés de les platges arreu del món. “El model de sol i platja s’està convertint en molt sol i poca platja”, ha indicat Jiménez que ha demanat actuar urgentment.
