Un estudi alerta de la desaparició gairebé total dels aiguamolls costaners mediterranis al llarg d’aquest segle. D’acord amb la investigació, en el millor dels casos contemplats, la pèrdua seria del 8%, mentre que en els escenaris pitjors com ara escenaris de canvi climàtics extrems i sense aplicar mesures preventives, la desaparició serià pràcticament completa, amb una pèrdua del 92% de l’extensió actual de maresmes. “Les maresmes litorals mediterrànies podrien perdre’s gairebé completament per al final d’aquest segle”, conclou la investigació duta a terme pel centre tecnològic Eurecat juntament amb altres institucions i universitats europees.
L’estudi se centra en els efectes del canvi climàtic, especialment els vinculats a l’augment del nivell del mar, en la desaparició dels aiguamolls a les costes mediterrànies. Les pèrdues a gran escala, alerten, només es poden prevenir mitjançant una mitigació “efectiva” del canvi climàtic i si es pren una acció “decidida” per facilitar la migració cap a l’interior de les maresmes litorals cap a terres actualment utilitzades per a altres finalitats.
L’estudi, realitzat en el marc del projecte europeu REST-COAST, coordinat pel Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, proposa un conjunt de mesures de mitigació del canvi climàtic que podrien contribuir a estabilitzar les àrees d’aiguamolls, com la restauració d’hàbitats de manera activa o passiva o l’adopció de sistemes de bypass, és a dir, transvasament, de sediments.
“Els aiguamolls costaners són ecosistemes valuosos, amb una biodiversitat intrínseca important i que proporcionen serveis ecosistèmics destacats com la captura de carboni, la protecció costanera, la purificació de l’aigua, la producció d’aliments i la provisió d’hàbitat. Per això és important la seva conservació al Mediterrani”, explica el director del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez.
Segons assenyala, “l’augment del nivell del mar provocat pel canvi climàtic suposa una gran amenaça per a la supervivència d’aquestes formacions”, per la qual cosa en l’estudi realitzat s’han avaluat els riscos actuals i s’han identificat els principals factors que determinaran els canvis futurs.
Per fer-ho, s’ha utilitzat una versió adaptada del Global Coastal Wetland Model (GCWM) i una base de dades dissenyada per analitzar els impactes físics i socioeconòmics de l’augment del nivell del mar al Mediterrani, que han permès examinar diferents escenaris de canvi climàtic, creixement poblacional, gestió costanera, aportació de sediments i possibilitat de migració dels aiguamolls cap a l’interior.
“En països com Egipte, França i Algèria es pronostica que la pèrdua serà gairebé total abans del 2.100 si es mantenen els nivells actuals de gestió costanera i subministrament de sediments”, apunta l’investigador de la Unitat de Solucions Climàtiques i Serveis d’Ecosistemes d’Eurecat Nuno Caiola.
Migració dels aiguamolls cap a territoris interiors
Una de les principals solucions que presenta l’estudi per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic sobre els aiguamolls és la migració d’aquests cap a territoris interiors. En totes les projeccions d’augment del nivell del mar, “aquestes pèrdues es podrien reduir a la meitat si es permetés la migració cap a l’interior, per exemple, mitjançant la restauració d’hàbitats de manera activa o passiva”, comenta Carles Ibáñez. El principal inconvenient, apunta, és trobar espais a la costa mediterrània que es puguin destinar a aiguamolls, a causa de la sobrepoblació o la destinació d’espais a habitatge, conreu o indústria.
Els resultats d’aquesta investigació han estat publicats per la revista ‘Communications Earth & Environment’ de ‘Nature’ a l’article ‘La pèrdua a gran escala de les maresmes costaneres mediterrànies sota l’augment del nivell del mar per al 2100”, realitzat pel centre tecnològic Eurecat, la University of Lincoln, la Christian-Albrechts-University de Kiel, l’Institute for Environmental Studies (IVM) de la Vrije Universiteit Amsterdam, el Tour du Valat Research Institute, i el Mediterranean Institute of Marine and Terrestrial Biodiversity and Ecology.
