El president de la Federació de Caça de les Terres de l’Ebre, José Pedro Tomàs, ha advertit que la prohibició temporal de la caça a causa d’un cas de grip aviària al delta de l’Ebre pot tenir conseqüències negatives tant per al sector cinegètic com per a l’agricultura de la zona.
Així ho ha expressat després que el Departament d’Agricultura restringís la caça en un radi de deu quilòmetres al voltant del Canal Vell de Deltebre fins al 23 de novembre. “El problema és sobrevingut i afecta a tothom, però si no es manté un equilibri d’espècies, l’agricultura en pagarà les conseqüències”, ha afirmat Tomàs.
Segons el president de la Federació, la suspensió de la temporada de caça de la gallineta d’aigua pot provocar un increment d’aquesta espècie de cara a la primavera, coincidint amb la campanya de l’arròs. “Si es multipliquen els individus, els danys seran més greus; ja hem tingut un inici de collita complicat i això seria sumar-hi un altre problema”, ha advertit.
Tomàs ha destacat que des de la Federació s’ha demanat al Departament la possibilitat de recuperar els dies de caça perduts, per tal de mantenir el control de poblacions i evitar desequilibris ecològics. També ha anunciat reunions amb Unió de Pagesos i diverses cooperatives per analitzar l’abast dels danys que podria comportar la mesura.
Pel que fa a la gestió institucional, el dirigent cinegètic ha reconegut que el Departament d’Agricultura “s’ha portat com calia” i ha intentat minimitzar els efectes de la crisi sanitària, però ha criticat que altres administracions actuen sense escoltar el sector. “S’haurien d’haver esperat a veure si hi havia més casos abans d’aplicar una prohibició general”, ha dit.
En aquest sentit, ha lamentat que “algunes organitzacions aprofiten aquestes desgràcies per treure’n profit” i ha defensat el paper dels caçadors com a agents que contribueixen a mantenir l’equilibri ambiental del delta de l’Ebre. Segons Tomàs, “la caça ajuda al Delta, i quan es trenca aquest equilibri natural, les conseqüències arriben tard o d’hora”.
