La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha descartat incorporar a l’Esquema de Temes Importants (ETI) la proposta per redistribuir el cabal ecològic del delta de l’Ebre. La mesura havia de garantir una part de l’aigua que arriba a les llacunes i badies a través dels canals.
La proposta, plantejada per la Taula de Consens pel Delta arran de la sequera de 2023, pretenia reconèixer la funció ambiental de l’aigua que circula per la xarxa de reg i acaba alimentant diferents ecosistemes deltaics. La CHE assegura que no ha obtingut els «suports necessaris» durant el procés de participació del nou Pla Hidrològic.
La decisió arriba després del Consell de l’Aigua de la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre celebrat este dilluns a Saragossa. Durant la reunió es va presentar l’informe sobre l’ETI, el document que identifica els principals problemes de la conca i les alternatives que serviran de base per elaborar el pròxim Pla Hidrològic.
Redistribuir l’aigua, no augmentar-ne el volum
La Taula de Consens no plantejava augmentar el volum total d’aigua destinat al cabal ecològic, sinó modificar-ne la distribució entre el curs principal de l’Ebre i els canals del Delta.
En situacions crítiques, com un episodi de sequera, es proposava passar aproximadament d’un repartiment del 80% pel riu i el 20% pels canals a un 65% i un 35%, respectivament.
L’objectiu era reconèixer també la funció ambiental de l’aigua que circula pels canals i que, després de passar pels arrossars, alimenta llacunes i badies.
La mateixa Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE ha reconegut durant el procés participatiu la relació entre esta xarxa i el manteniment dels ecosistemes deltaics. El funcionament hidrològic actual de les llacunes està fortament condicionat pel cultiu de l’arròs i pels fluxos d’aigua associats a la xarxa de reg.
La sequera de 2023, el precedent
La proposta va sorgir després de la sequera de 2023, quan les restriccions sobre les dotacions de reg van tornar a evidenciar la dependència de determinats espais naturals del Delta de l’aigua que circula pels canals.
Per a la Taula de Consens, reconèixer esta aigua dins del règim de cabals ecològics permetria garantir millor les necessitats de llacunes i badies davant de futurs episodis de manca d’aigua.
Amb la decisió de la CHE, però, esta fórmula queda fora de l’ETI que servirà de base per elaborar el nou Pla Hidrològic.
La PDE comparteix l’objectiu, però no la fórmula
La necessitat de garantir aigua per a llacunes i badies també ha estat defensada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), tot i que l’entitat discrepa de la fórmula plantejada per la Taula de Consens.
La PDE defensa que estos ecosistemes disposen de cabals ecològics específics, però rebutja que esta garantia comporte reduir el cabal que circula pel curs principal del riu.
La plataforma ha advertit que disminuir el cabal del tram final, especialment durant els mesos d’estiu, podria afavorir l’avanç de la falca salina. També alerta de possibles afectacions sobre la qualitat ambiental del riu i diferents activitats econòmiques.
El debat, per tant, no se centra només en quanta aigua necessita el Delta, sinó també en com s’ha de distribuir per protegir el conjunt del sistema deltaic.
El debat continuarà amb el nou Pla Hidrològic
La decisió de la CHE no tanca el debat. L’ETI és el pas previ a la redacció del futur Pla Hidrològic de la Demarcació de l’Ebre 2028-2033.
La previsió és que el 27 de novembre comence la consulta pública de l’esborrany del nou Pla Hidrològic, amb la corresponent publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.
Serà aleshores quan s’haurà de concretar el règim de cabals ecològics per al pròxim cicle de planificació.
De moment, la proposta de redistribució defensada per la Taula de Consens queda fora de l’ETI. Continua pendent una qüestió especialment sensible per al delta de l’Ebre: com garantir l’aportació d’aigua dolça necessària per a les llacunes i badies en futurs episodis de sequera.
