La falta de sediments que arriben a la desembocadura, l’erosió de la costa i la pujada del nivell del mar són alguns dels factors que condicionen la fragilitat del Delta de l’Ebre. Un monogràfic de la URV sobre el capital natural de les Terres de l’Ebre posa el focus en estos riscos i reivindica el valor d’un territori on natura i activitat humana van de la mà.
El treball, titulat ‘El capital natural de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona’ està elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Un apartat està dedicat específicament a la zona del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
L’estudi descriu el Delta com un espai fràgil i sensible al canvi climàtic. També assenyalen tres factors que n’incrementen la vulnerabilitat: la reducció dels sediments que arriben a la desembocadura, l’erosió litoral i l’augment del nivell del mar.
El monogràfic no quantifica l’abast d’estos fenòmens. Tampoc calcula quina superfície del Delta se’n podria veure afectada. La referència forma part d’una reflexió més àmplia sobre el valor del patrimoni natural i els reptes de conservar-lo.
Un paisatge construït entre el riu i l’activitat humana
El document situa el Parc Natural del Delta de l’Ebre, juntament amb el Parc Natural dels Ports, entre els dos grans espais naturals representatius de les Terres de l’Ebre. Segons el monogràfic, el Parc del Delta ocupa prop de 8.000 hectàrees, repartides entre el Baix Ebre i el Montsià.
El document recorda que el Delta s’ha format al llarg dels segles amb els sediments transportats pel riu Ebre. Estos materials han anat guanyant terreny al mar. L’aigua del riu i la xarxa de sèquies i canals també han estat determinants. Són elements que regulen els arrossars i han contribuït a configurar el paisatge actual.
De fet, el treball destaca que el Delta no es pot entendre sense l’activitat humana. L’expansió del conreu de l’arròs ha donat forma a un mosaic d’arrossars, llacunes, canals, aiguamolls, platges i dunes.
En este entorn conviuen l’agricultura, la pesca, l’aqüicultura i el turisme. Tot plegat, en un territori amb ecosistemes d’una gran riquesa natural.
Conservar el Delta i generar activitat econòmica
El treball acaba plantejant un repte, fer compatible la preservació del patrimoni natural amb el desenvolupament econòmic i social del territori.
En espais singulars com el Delta, els treball defensa que les polítiques de protecció, gestió i adaptació al canvi climàtic han d’anar acompanyades d’iniciatives que generen activitat econòmica i oportunitats per a la població.
La conclusió és que la conservació i el desenvolupament no han de ser necessàriament incompatibles. El repte és preservar el capital natural del Delta sense deslligar-lo de les activitats econòmiques i de la gent que dona vida al territori.
