Mariano Cebolla, fotògraf: “Quan perdem l’aigua, perdem la identitat del nostre territori”

El fotògraf Mariano Cebolla ha tingut un any des que va acceptar el projecte, crear una exposició fotogràfica i il·lustrar amb l’aigua el valor patrimonial de les Terres de l’Ebre. A partir de la idea que “l’aigua modela el paisatge”, es va posar a treballar per crear material nou, però el context de sequera el va obligar a fer un gir a la feina.

No volia mostrar barrancs i tolls assecats i situacions extremes que s’estan produint per la falta de pluges, perquè no són la tònica ni defineixen el patrimoni natural ebrenc. “Ara és una realitat, però no ho és sempre. Els climes mediterranis ja són així, amb pics de més abundància d’aigua i de més sequera, però no volia una imatge trista”, conta. Volia que l’aigua “conduís” l’espectador pels paisatges ebrencs en “la seva esplendor i curiositat”.

El seu arxiu, després de vint anys de bagatge recorrent tots els racons dels espais naturals de les Terres de l’Ebre, li ha permès completar una mostra “íntima i expressiva” que va més enllà del “paisatge reconegut”, per contar petits missatges i detalls que revelen, inspiren i amaguen l’aigua i els paisatges. Amics i coneguts amb molt de criteri el van ajudar a destriar entre la seva primera selecció i ofereix aquesta exposició, “una mica Frankenstein”.

Plasticitat i bellesa

La proposta de crear una mostra amb l’aigua com a protagonista li va semblar molt atractiva i senzilla per les possibilitats visuals i la creativitat que permet la seva “plasticitat”. El riu Ebre havia de ser i és “l’element més important” de l’exposició i Cebolla ofereix “petites joies visuals” que completen una visió global de les abruptes diferències i les precioses particularitats dels espais naturals de les Terres de l’Ebre. “Són perles que si no van unides no formen un collar”, ha descrit el fotògraf.

El canvi de l’emergència climàtica

Mariano Cebolla reconeix que, després de caminar i retratar durant anys les Terres de l’Ebre, els canvis de la seva morfologia per la falta de l’aigua es van produint a poc a poc, sobretot per l’aprofitament humà inacabable que s’ha fet del recurs. “L’anem utilitzant com si no tingués cap funció a la natura i ens adonem que és on fa més funció quan la trobem a faltar”, ha lamentat. “El paisatge que ens dona identitat, quan ens falta l’aigua, el perdem i perdem aquell territori d’identitat”, ha afegit. “Quan mires el Delta des de l’aire, veus que on vivim és tot aigua, als Ports tots els barrancs i espais estan modelats per l’aigua des de fa milers d’anys”, ha recordat el fotògraf.

Tot i ser deltaic, entre les vint fotografies del cicle ‘Mirades’, Cebolla escull la que retrata un detall d’una basseta d’aigua en un barranc al riu Algars. “Hi percebo una mirada trista, uns ulls tristos que surten de la pedra i la llera del riu. És una de les que més diu de mi”, detalla l’artista. És justament aquestes mirades diferents, personals i concretes del territori que tan bé coneix allò que l’inspira. “La fotografia per a mi també és un estat d’ànim que depèn del que tinguis tu, de com veus el que veus.

L’exposició es pot veure fins al 3 de novembre a la seu del COAC, a la Casa Bau de Tortosa. Cebolla ha treballat com a fotoperiodisme col·laborant per les Terres de l’Ebre amb el setmanari l’Ebre i La Vanguardia i amb encàrrecs editorials amb la revista Descobrir Catalunya, entre d’altres, i ha fet nombrosos projectes turístics i promocionals sobre el patrimoni natural i cultural de les Terres de l’Ebre. També ha publicat rellevants llibres de fotografia del Delta de l’Ebre (2004) i Els Ports (2007) per l’editorial Viena edicions.