El sindicat Unió de Pagesos (UP) ha advertit que la progressiva restricció administrativa dels productes fitosanitaris en el cultiu de l’arròs al delta de l’Ebre està incrementant la dependència del sector respecte a grans empreses i en posa en risc la viabilitat econòmica. L’organització reclama a les administracions alternatives eficients davant la retirada constant de substàncies autoritzades.
Segons el responsable de l’arròs de la Unió d’Unions, Rafel Verdiell, els agricultors europeus només poden utilitzar actualment una tercera part dels fitosanitaris disponibles a nivell mundial. En una recent reunió estatal, es van eliminar 35 productes més del registre, incloent-hi “famílies senceres”, fet que dificulta el control de plagues com el xylo, la periculària o les males herbes.
El sindicat denuncia que s’estan retirant productes sense oferir solucions alternatives. En alguns casos, com la plaga de Lissotrhoptrus oryzophilus, present a Catalunya des del 2018, s’ha denegat l’ús de productes que ja s’utilitzen en altres països com Itàlia.
Dependència de llavors híbrides
UP alerta també de l’augment de l’ús de llavors híbrides resistents, que ja representen prop del 80% de la producció al Delta. Tot i la seva resistència, aquestes varietats són menys adaptades a les condicions del territori, especialment a la salinitat, i poden reduir el rendiment. A més, obliguen els pagesos a comprar llavor a preus elevats, incrementant la dependència i reduint la rendibilitat.
Dificultats amb els drons
El sindicat critica igualment les restriccions en l’ús de drons per aplicar tractaments fitosanitaris, ja que l’Estat no ha autoritzat productes per a ús aeri. Consideren aquesta tecnologia clau per evitar l’entrada de tractors als camps inundats, però denuncien que cap empresa registra productes per a aquesta aplicació davant la manca de marc regulador.
Un sector en retrocés
El responsable nacional de l’arròs d’UP, Josep Antoni Vidal, ha recordat que entre 2015 i 2025 el nombre d’explotacions arrosseres a Catalunya s’ha reduït un 39,7%. Davant d’aquest escenari, el sector reclama estabilitat a llarg termini i polítiques que garanteixin la seva continuïtat al territori.
