El Tribunal Suprem ha tombat el recurs de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i els Ajuntament del Territori en el que es denunciava la insuficiència dels cabals ecològics —entre 80 y 155 m3/s fixats en el Pla de l’Ebre— per garantir els ecosistemes del Delta.
L’alt tribunal va emetre el passat 11 de març la sentència sobre el recurs contra el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat en el Real Decret 1/2016 que va interposar l’any 2016 la PDE, l’associació Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural i els ajuntaments d’Alcanar, l’Aldea, Amposta, Arnes, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Horta de Sant Joan, Móra d’Ebre, Móra la Nova, la Palma d’Ebre, la Pobla de Massaluca, Roquetes, la Sénia, Tivenys, Tortosa i Ulldecona; les EMD de Jesús i els Muntells; els Consells Comarcals del Baix Ebre i de la Terra Alta.
El recurs presentat per la PDE i els ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l’Ebre demanava l’anul·lació del RD 1/2016 i dins d’ell específicament dels articles 12, 13.2, 14.1 i 28 de la normativa del PHN (Annex XII). La base de la demanda era la insuficiència dels cabals ecològics —entre 80 y 155 m3/s fixats en el Pla de l’Ebre— per garantir els ecosistemes del Delta, així com la pròpia estabilitat física del Delta i les activitats humanes associades a l’entorn.
La PDE denuncia que els cabals ecològics fixats en el Pla són els sobrants de les noves concessions i promeses de grans regadius fetes arreu de la conca (més de de 550.000 Ha), així com la construcció de noves infraestructures de regulació (més de 50 noves regulacions).
El Tribunal Suprem ha desestimat les justificacions jurídiques, científiques i tècniques aportades per la PDE, “davant l’evidència que el Delta de l’Ebre és avui un ecosistema en perill degut a la manca de cabals i sediments i que any rere any perd superfície”, ha lamentat la PDE.
L’alt tribunal justifica la desestimació de la demanda pel fet que els cabals ecològics defensats per la PDE—els fixats en el marc de la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre— “són molt superiors” als cabals ecològics mínims aprovats en els altres rius de l’estat espanyol i “inviables” amb les demandes existents i futures previstes a la conca.
Segons el TS, la demanda de la PDE “es basa en uns suposats fets que en realitat són judicis de valor que no responen a una anàlisi objectiva dels continguts i disposicions del PH 2016, precisant que, per contra, el règim de cabals ecològics s’ha establert amb tota la informació disponible, pels mètodes corresponents d’anàlisi, avaluant els diferents aspectes i concloent que el règim de cabals proposat és compatible amb la conservació de les característiques ambientals del Delta de l’Ebre”.
Altres aspectes també denunciats en el recurs, com són l’avaluació de les masses d’aigua, la insuficiència d’indicadors, la coherència de les mesures plantejades en el Programa de mesures i l’anàlisi cost-eficàcia de les mesures, també han estat desestimats argumentant que no estan prou contrastades amb el document del Pla.
Quant a l’al·legació referent a la manca de sediments al Delta de l’Ebre que es genera per la gestió de l’aigua a la conca, el Tribunal Suprem considera que no tenen suficient contrast amb el contingut del Pla.
Segons denuncien els antitrasnvasistes, la sentència del Tribunal Suprem sobre el PHE contrasta amb l’anàlisi realitzat recentment per part de la Comissió Europea (CE), on es qüestiona el contingut dels Plans de Conca estatals. Segons la CE, els indicadors aplicats per mesurar la situació ecològica de les masses d’aigua no esclareixen el seu estat actual ni l’impacte ambiental de les infraestructures previstes ni molt menys la possible recuperació dels costos econòmics. “Per tant, la CE considera que les mesures dels Plans de Conca semblen més destinades a satisfer les noves demandes hídriques que no pas a aconseguir un estat adequat de les masses d’aigua”, asseguren des de la PDE.
Segons la PDE, “és inacceptable que el TS legitimi judicialment un menor cabal a l’Ebre i que en aquest Pla no es contempli la necessitat de fer arribar al Delta els sediments que estan retinguts als embassaments”. “Considerem que ens trobem davant d’un nou cas d’arbitrarietat i de parcialitat per part d’un tribunal que s’ha convertit en el garant dels interessos de l’Estat en comptes de ser un àrbitre neutral que puga defensar els ciutadans davant de situacions injustes del propi Estat”, afegeixen.
Per últim la PDE adverteix que seguirà treballant per oferir respostes coordinades i consensuades a nivell de territori, amb ajuntaments i institucions i fan una crida “a la mobilització social, a les Terres de l’Ebre i arreu del país, per denunciar aquesta nova agressió al riu i al Delta de l’Ebre”.
