El 90% de brossa marina recollida a la platja del Serrallo de Delta és plàstic

ACN (Sant Jaume d’Enveja) – El Parc Natural de Delta de l’Ebre participa des del 2017 en el projecte ACT4LITTER, Marine Litter Watch Month. Després de cinc accions de recollida de brossa marina a la platja del Serrallo del delta de l’Ebre, en un espai delimitat de 6.000 metres quadrats, s’han recollit 766 objectes. El 90% són plàstics i la majoria d’origen desconegut. Els tècnics avisen que entre els mals hàbits domèstics i l’erosió en microplàstics de la brossa, acabarem incorporant aquest material a la cadena alimentària. Aquest estudi es comparteix amb nou països europeus. El Delta és un dels espais més nets dels analitzats, amb 0,05 objectes de brossa per metre quadrat. A Grècia per exemple, la xifra es dispara dins als 6 objectes per metre quadrat.

La neteja de brossa marina al Delta ha anat més enllà, en els últims anys, del projecte Marine Litter Watch Month (MLWM) del qual, aquest divendres, el Parc Natural ha explosat els resultats de la feina feta des del 2017. En les cinc campanyes d’aquest estudi s’han recollit més de 40 quilos de brossa, classificada en 766 objectes. Ara bé, les tones de residus recollides a les platges deltaiques, a través de les campanyes trimestrals, ‘Per un Delta Net’, que també fa el Parc Natural, s’eleven a 24,5. En aquestes iniciatives de neteja voluntària hi ha participat 1.297 persones.

De les 24,5 tones de brossa marina recollida al Delta, un 80% és plàstic. Dels 40 quilos replegats en el marc de l’estudi ACT4LITTER ho és el 90%. “El plàstic és un element que ha vingut a fer-nos la vida més fàcil, és barat, es troba a tot arreu però una vegada arriba al mar, les ones, el sol, la sal, el vent, l’acaben fraccionant en trossos menuts i es transforma en microplàstic. Això es pot incorporar a la cadena alimentària, en la qual els humans estem a dalt de tot, i pot ser un risc per a la nostra salut“, ha advertit el tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Xavier Abril. “Falten estudis però els cosmètics que ens apliquem o en la neteja de les dents hi ha elements que se’n van per l’aigüera de casa i no sabem que passa“, ha afegit.

De fet, es desconeix l’origen del 58% dels plàstics inventariats amb l’estudi MLWM. El 13% són elements derivats de l’activitat turística, des de pales de joc, a trossos de para-sols, a pots de crema solar. També hi ha un 11% d’elements que arriben a les platges per incivisme. És el cas dels palets de netejar les orelles, burilles de cigars o bosses amb escombraries. Finalment les activitats del sector primari que es desenvolupen a l’entorn de delta, com la pesca o l’agricultura també deixen petjada de residus a les platges.

L’estudi de l’ACT4LITTER es fa al Serrallo perquè és una platja sense neteja mecànica a l’estiu, està prop de les desembocadura de l’Ebre i prop d’una estació de bombament. També se situa a certa distància del principal port de pesca de la zona, que és el de Sant Carles de la Ràpita. Els grups que fan la neteja es marquen dos espais de 3.000 metres quadrats, des d’on trenquen les ones cap a l’interior. Recullen en línia recta tots els residus que troben i més tard els pesen i els amb unes fixes “complexes” però que permeten inventariar més de 160 ítems.

Amb aquests estudis es vol per un pas més enllà de les campanyes de neteja, “que fan molt soroll, tenen molta participació i molt ressò mediàtic“, però des del Parc Natural consideren que cal dedicar esforços “en la font” del problema i en la seva “prevenció”. “Hem d’intentar canviar els nostres habitis de consum, fer molt incís en els àmbits de producció per reduir el màxim possible els residus que arriben als espais naturals, i això passa per fer un reflexió profunda, cadascú en el nostre dia a dia“, ha animat Abril.