La Campanya dels Sediments posarà sobre la taula dels partits polítics la necessitat que els pressupostos generals de l’Estat dels pròxims quatre anys destinin 6,5 milions d’euros en actuacions per mobilitzar els sediments acumulats als pantans del tram final de l’Ebre. L’entitat iniciarà els pròxims dies contactes amb les diferents formacions per incloure als comptes de 2020 diferents d’1,28 milions d’euros per redactar un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l’Ebre, iniciar proves pilot de transferència i posar en marxa els desguassos de fons a Riba-roja. Un aspecte, aquest últim, que actualment podria incomplir la normativa de seguretat dels embassaments i que la Campanya estudia denunciar als tribunals.
“Si aquestes partides no entren al 2020, donarem per entès que el moment d’ells –per actuar respecte els sediments-, després del temporal Gloria, ja no arribarà mai. La denúncia del territori serà el més contundent que puguem“, ha anunciat el membre de la Campanya pels Sediments, Josep Juan.
En plena efervescència del debat sobre quines mesures efectives s’han de prendre per preservar el delta de l’Ebre, creuen que ha arribat el moment de posar sobre la taula recursos públics que permetin restablir el trànsit sedimentari pels embassaments del tram final –Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix- com la principal mesura que podrà garantir la continuïtat de l’espai, lluitant contra la regressió i la subsidència, a la curta i a la llarga.
Més enllà del 2020, la programació anual d’inversions proposada per la Campanya pels Sediments inclou 1,78 milions anuals entre 2021 i 2023 per a la prova pilota de transferència controlada des de Riba-roja al Delta o la posada en funcionament dels desguassos de fons així com la monitorització del sistema Segre-Cinca.
Foto: ACN
“Per als pressupostos generals de l’Estat no és gran cosa i ja és hora que el govern espanyol es plantegi actuar amb els sediments“, ha subratllat Juan, que ha reclamat també al Ministeri per la Transició Ecològica que faci honor al seu nom i impulsi aquesta transició també en el cas de la gestió de la conca de l’Ebre. Per contra, lamenta que la mateixa Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) estigui fent un “interpretació interessada” per negar-se a transportar sediments, dibuixant escenaris tècnics d’elevada complexitat.
En aquest context, la qüestió de l’obertura de les comportes i desguassos del fons dels preses es prefigura com un cavall de batalla essencial per avançar en aquesta direcció, segons han apuntat Juan i l’assessor jurídic de la Campanya, Ramon Nadal. D’una banda, perquè l’estat de tancament d’aquestes sobre comportes i la manca d’informes tècnics sobre el seu estat actual té conseqüències sobre els protocols de seguretat i emergències aigües avall de les preses, la normativa de protecció civil, amb possibles afectacions greus per a les poblacions en el cas de grans avingudes o accidents.
Addicionalment, també estudien com forçar a la CHE i les hidroelèctriques, per la via administrativa o judicial, per exigir millores en la gestió ambiental de les preses i fer aplicar condicionants ambientals, aconseguint l’obertura de comportes de fons que permetria incrementar el balanç sedimentari. Nadal creu que l’entitat podria acabar recorrent al contenciós administratiu, davant la manca de prou elements penals. Per avançar en aquest camí, però, lamenten l’opacitat amb la qual topen a l’hora de reclamar a l’administració estatal quina és la normativa ambiental competent que regula les preses de l’Ebre i la discrecionalitat dels interessos hidroelèctrics.
