La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre ha celebrat a Horta de Sant Joan el seu primer congrés coincidint amb el tretzè aniversari de la declaració de la UNESCO. La trobada ha reunit 125 participants i ha servit per analitzar els reptes de futur del territori, compartir experiències i reivindicar un finançament estable que permeti impulsar projectes de manera continuada.
Un dels principals objectius del congrés ha estat reforçar el paper de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre com una eina de transformació territorial, més enllà de la promoció de marca. Durant les jornades, diversos experts han defensat la necessitat d’impulsar accions vinculades al patrimoni, els oficis tradicionals, la innovació, la sostenibilitat i el desenvolupament econòmic del territori.
El president del COPATE, Ivan Garcia, ha insistit en la necessitat de disposar d’una estructura econòmica estable que permeti deixar enrere la dependència de subvencions puntuals. Segons ha explicat, la Reserva necessita recursos i equips tècnics permanents per consolidar projectes i generar un impacte continuat al conjunt de les Terres de l’Ebre.
Innovació i intel·ligència artificial al servei del territori
El congrés també ha servit per presentar noves eines d’intel·ligència artificial i innovació digital aplicades a la governança i a la planificació estratègica de la Reserva, amb l’objectiu de millorar la presa de decisions i la gestió dels recursos.
La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre integra espais de gran valor ambiental com el delta de l’Ebre, el massís dels Ports i el tram final del riu Ebre. El model combina la preservació dels valors naturals amb activitats econòmiques com l’agricultura, la pesca, l’aqüicultura i el turisme sostenible.
L’ampliació de la Reserva continua pendent
Un altre dels objectius que continua sobre la taula és l’ampliació de la Reserva per incloure la totalitat del territori ebrenc. Els responsables de la marca confien que esta iniciativa pugui avançar durant els pròxims anys i reforçar encara més la cohesió territorial.
Els organitzadors també han expressat la voluntat que el congrés tingui continuïtat anual i es consolidi com un espai de debat i reflexió sobre el futur de les Terres de l’Ebre, alhora que contribueixi a donar a conèixer entre la ciutadania i el teixit econòmic el valor de la distinció concedida per la UNESCO l’any 2013.
