ACN (Sant Jaume d’Enveja) – Cantar com a teràpia, com a divertiment però també com a instrument de transformació social, en el context d’una illa autosuficient en ple delta de l’Ebre. ‘Viatge a Buda’, el catorzè disc del grup tortosí Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries fa un salt en l’espai i en temps amb voluntat d’evocar la vida senzilla que els seus habitants portaven en aquest espai natural.
Els Quicos s’han volgut imbuir d’aquest esperit gravant les melodies i veus del disc durant els últims quatre dies des de la mateixa illa de Buda, la més gran de Catalunya, recorden. Ho han fet també coneixent la gent que la va poblar durant anys, amb els quals han gravat un dels deu temes. El treball, que serà editat per Discmedi a principis de juny, tampoc oblida el compromís social del grup, recordant l’amenaça que pateix aquest espai natural davant l’avenç del mar, la manca de sediments i les fosques perspectives del canvi climàtic.
Foto: ACN
Situada entre dos braços de la desembocadura de l’Ebre i la mar, l’illa de Buda lliura des de fa temps una lluita per la seva integritat territorial davant els problemes que la gestió dels cabals i sediments del riu Ebre, que s’afegeixen a l’increment del nivell del mar i la regressió constant de la línia costanera. Allí, però, els Quicos han trobat un el marc referencial ideal –geogràfic, històric però també musical i emocional- per donar forma al seu nou àlbum. “És un viatge a un territori i també en el temps“, explica Artur Gaya, alter ego de Quico el Célio.
‘Viatge a Buda’ canta a la “vida senzilla” que els habitants de l’illa van portar en aquest espai durant dècades i que se sintetitza en el títol del tema que han enregistrat amb un grup de persones que va viure-hi: “Buda és un bé de Déu“. “Agafem Buda com exemple de vida senzilla quan era plena de gent. La gent gran recorda que vivint aquí no et faltava de res. Era una visió molt senzilla de la vida“, apunta Gaya. Arròs, productes de l’horta, caça o pesca en abundància.
Foto: ACN
Dins d’aquesta visió, d’aquest estil de vida, el fet de cantar tenia un paper que anava molt més enllà del pur entreteniment. No és el primer cop que el grup tortosí aborda aquesta qüestió, però ara ha intentat anar més enllà. “La gent cantava treballant i durant el temps d’oci. Aquí havia una taverna i després de treballar continuaven cantant. Reivindiquem el cantar com una eina de millora persona: és molt bo per a la salut i per a l’equilibri del cos i l’ànima. També com a eina de millora de la societat, que és bona per a la transformació social. Allí on es canta hi pots anar a viure, deien“, relata. El tema “Canta l’illa de Buda” sintetitza aquesta idea.
La gravació, que va començar fa unes tres setmanes amb l’enregistrament de les bases rítmiques i les guitarres als Airestudios de Tortosa, s’ha traslladat des de dilluns i fins aquest dijous al mas de l’illa de Buda, que actualment funciona també com a allotjament rural.
Percebre les vibracions de l’illa
“Volíem gravar a l’illa perquè creiem molt en les vibracions i gravant aquí podíem experimentar el que la gent hi vivia., què passava a l’illa, llevar-te cada matí en aquest entorn, conèixer els pobladors, ha ajudat molt a centrar-nos sobre què volíem dir“, precisa Gaya. En un estudi improvisat s’han enregistrat les últimes melodies i, sobretot, les veus. La setmana vinent començaran les mescles.
Foto: ACN
En aquesta ocasió, els deu temes de ‘Viatge a Buda’ provenen, en alguns casos, de cançons de “la gent gran” que el grup ha revisat i ha arranjat. D’altres s’han composat de cap i de nou per al disc. Aquest és el cas de ‘La Mar es fa gran’, l’al·legat dels Quicos alertant del perill al qual s’enfronta la integritat territorial de l’illa davant fenòmens com el canvi climàtic i la crescuda del nivell del mar que, en bona mesura, són provocats per la mà de l’home i amenacen de llastar l’entorn i la vida de les futures generacions.
El disc, a més, s’editarà acompanyat d’una pel·lícula de cinema mut que forma part de l’espectacle. “Hem volgut portar a la gent a l’època del cinema mut perquè vegin com era l’illa i dos elements emblemàtics: el ‘gegant de ferro’, l’antic far de Buda, el més alt del món construït amb aquest metall en la seva època, i el vapor Anita, amb el qual la gent navegava cap a l’illa“, ha tancat Gaya.
