Els Regants de l’Esquerra i la Dreta de l’Ebre han començat aquest dilluns la soltada de l’aigua per inundar els camps d’arròs, que s’allargarà fins a mig maig, aproximadament. Després d’un hivern molt plujós les reserves i la qualitat de l’aigua són “òptimes” per al cultiu.
La dotació es manté en els valors habituals, amb 19 i 27 metres cúbics per segon respectivament, que han de permetre inundar les prop de 21.000 hectàrees de cultiu i transformar el paisatge deltaic en les pròximes setmanes. A l’hemidelta esquerre, l’aigua ja ha començat a entrar a les 12.691 hectàrees de superfície regable repartides entre diversos municipis del Baix Ebre, mentre que a la dreta s’ha obert el canal principal a la zona d’Illa de Riu. El calendari continuarà els pròxims dies fins a completar-se el 4 de maig.
Pel que fa a les tècniques de cultiu, es manté en un 30% la sembra en sec, utilitzada per combatre la plaga del caragol maçana. Enguany, però, molts arrossaires optaran per un reg previ per generar saó i evitar retards en el creixement de la planta, una pràctica que ha donat bons resultats en campanyes anteriors.
Tot i deixar enrere la greu campanya de 2023, marcada per la reducció de la concessió d’aigua, el sector continua pendent de dos factors clau: la salinitat dels sòls i l’augment de les temperatures. Les onades de calor, especialment a l’agost, poden reduir la producció entre un 10% i un 15% en afectar la floració del gra. A més, tot i la millora de la qualitat de l’aigua, la primavera seca genera incertesa sobre l’evolució de la salinització.
Javier Casanova, president de la Comunitat de Regants de l’Esquerra, ha advertit que la campanya ve condicionada per la borrasca Oriana, que al febrer va provocar inundacions d’aigua marina en unes 800 hectàrees. A aquest context s’hi suma l’increment dels costos de producció, especialment del gasoil i els adobs, que podria afectar la rendibilitat del cultiu.
En paral·lel, la comunitat continua avançant en la modernització del sistema de reg amb l’automatització i l’entubament de canals. Aquest any s’han afegit set quilòmetres més de canonades, arribant a una setantena de quilòmetres, amb l’objectiu de millorar l’eficiència hídrica i limitar la propagació del caragol maçana i altres espècies invasores.
