Sempre que succeix un fet malament hi ha un víctima i un victimista. Quan demanem perdó estem reconeixent que ens hem equivocat. Estem reconeixement que hem fet mal a una altra persona, i oferim el nostre perdó. Quan som nosaltres els que hem sigut víctimes som els que demanem el perdó. Independentment si el dones o el reps, el perdó es meravellós. Et pot fer canviar una sensació una emoció del passat. Si ets la víctima i no perdones, el que estàs creant és un rancor, vius amb rancor, i tal i com deia Nietsche “El rancor és l’emoció de l’esclau”. Qui viu en rancor és esclau de la persona qui el va agredir, i això no ajuda a avançar. Quan dius et perdono a qui realment alliberes és a tu mateix. Tanques allò que et va fer mal. Reconeixes que et va fer mal, però que ara ja no t’afecta.
I després està el perdó a nosaltres mateixos. Potser en el passat vam fer alguna cosa mal feta, però la persona que va fer allò en aquell moment ja no és la mateixa d’ara, aquella persona ha evolucionat, però et continues recriminant i recriminant el que vas fer. Quan un es perdona, perdona a una persona que es va equivocar en el passat però que ha evoluciionat i el perdó ja forma part del passat. En teràpia es treballen les cartes del perdó i també es pot treballar la visualització, anant al passat i et perdones, per poder avançar i deixar aquell moment enrere.
