El sector arrosser del Delta de l’Ebre ha acabat la campanya del 2026 amb pèrdues mitjanes d’entre 10 i 12 cèntims per quilo d’arròs. La caiguda dels preus ha situat el preu mitjà en 0,31 euros per quilo, un 38% menys que fa dos anys. Davant d’esta situació, les entitats agràries reclamen ajuts urgents per garantir la viabilitat de les explotacions i evitar que la pagesia haja d’abandonar el cultiu.
Segons ha explicat Toni Almudeve, president de l’Associació de Productors Agraris del Delta i l’Ebre (PRODELTA) i de la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre, les pèrdues superen els 14 milions d’euros per als arrossaires deltaics. Per hectàrea, el balanç negatiu supera els 834 euros en una campanya marcada per l’augment dels costos de producció.
El càlcul ja incorpora els ajuts estimats per als fertilitzants i el gasoil, que sumen 113,65 euros per hectàrea. Tot i que la producció s’ha situat prop de les 140.000 tones, els preus han retrocedit fins a nivells de l’any 2000. «Ja pots fer quilos, però si no tens preu, no serveix de res», ha remarcat Josep Antoni Vidal, responsable de l’arròs d’Unió de Pagesos (UP).
Reclamen una compensació de 600 euros per hectàrea
PRODELTA, Unió de Pagesos, el Gremi de la Pagesia Catalana Revolta Pagesa i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) s’han unit per reclamar al Departament d’Agricultura i al Ministeri d’Agricultura un ajut «extraordinari i temporal» que compense les pèrdues d’esta campanya.
Les entitats consideren que la compensació és necessària per mantenir les explotacions i preparar la pròxima sembra. A més, volen evitar l’abandonament d’un cultiu que té un paper fonamental en l’economia i el paisatge del Delta. En este sentit, segons la Taula Agrària, la compensació hauria de ser de 600 euros per hectàrea.
Els arrossaires atribueixen bona part de la caiguda dels preus a l’excés d’importacions d’arròs al mercat europeu. «Quan ens ve l’arròs de l’estranger, pertorba el mercat i fica uns excedents que és impossible treballar en estos preus», ha explicat Almudeve.
El sector denuncia que la competència de les importacions dificulta la comercialització de l’arròs produït a casa nostra i reclama mesures per protegir la producció europea.
Les noves varietats també agreugen la crisi
A la caiguda dels preus s’hi afegeix el rendiment poc satisfactori d’algunes varietats noves, com Provisia i Clearfield. En alguns casos, l’arròs d’estes varietats s’ha pagat a 0,28 euros per quilo, una quantitat que, segons el sector, no permet assumir els costos de producció.
Joan Regolf, president del Gremi de la Pagesia Catalana, ha recordat que estes varietats no són transgèniques i que són resistents a determinats herbicides autoritzats. Això permet controlar millor les males herbes, un dels problemes que afecten el cultiu.
Tot i això, les entitats agràries demanen poder treballar amb varietats tradicionals que donen bons resultats i que contribuïsquen a millorar la rendibilitat de les explotacions.
Per aconseguir-ho, reclamen ampliar les eines i les tecnologies disponibles per combatre les plagues i les males herbes. També demanen agilitzar les autoritzacions excepcionals quan no hi haja alternatives raonables, facilitar els usos menors i estudiar els productes autoritzats en altres estats membres de la Unió Europea.
A més, volen recuperar la possibilitat de fer tractaments agrícoles amb drons, una pràctica que el Govern espanyol ha prohibit.
El sector demana que la Generalitat assumisca el cost de les saponines
Una altra de les preocupacions dels arrossaires és l’expansió del caragol maçana. Segons el sector, la plaga s’ha estès fins al 80% del marge dret, una zona on fins ara estava continguda.
Per això, les entitats demanen que la Generalitat assumisca el 100% del cost de les saponines utilitzades per combatre’l, tant del producte com de l’aplicació. L’objectiu és evitar que les explotacions hagen d’assumir noves despeses per fer front a una plaga que consideren que no han provocat.
«Necessitem una gestió eficient. Defensem que la pagesia no ha d’assumir el cost de combatre un problema que no ha provocat», ha assenyalat Almudeve.
La continuïtat de l’arròs, clau per conservar el Delta
Més enllà de les pèrdues econòmiques, el sector alerta que la crisi de rendibilitat també amenaça la conservació del Delta de l’Ebre.
Les prop de 21.000 hectàrees d’arrossars actuen temporalment com una extensa zona humida. Estos espais proporcionen aliment i hàbitat a l’avifauna i contribueixen a mantenir el paisatge i la biodiversitat del territori.
Per això, els arrossaires defensen que garantir la continuïtat del cultiu és també una manera de protegir el Delta. Alerten que l’abandonament dels camps obligaria a destinar més recursos públics al manteniment del territori i n’augmentaria la vulnerabilitat.
Davant d’esta situació, les entitats agràries insisteixen que calen mesures urgents per assegurar la rendibilitat de les explotacions. Consideren que, sense una resposta a la crisi de preus i als problemes de producció, el futur de l’arròs i el manteniment del paisatge deltaic quedarien compromesos.
