L’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) calcula que caldria construir més de 300 nous habitatges anuals per cobrir les necessitats de les Terres de l’Ebre durant els pròxims anys. Reclamen a les administracions públiques mesures que permetin posar “sòl públic” a disposició de la iniciativa privada en els pròxims anys i la reducció dels terminis administratius per assolir aquest objectiu. I és que, segons les dades presentades pels promotors en una jornada aquest dilluns a Tortosa, la construcció d’habitatges nous a les quatre comarques va seguir una tendència descendent l’any passat: dels 365 de 2023 als 303 de 2023. Per contra, han pujat lleugerament de les compravendes d’habitatges usats, que l’any passat van arribar a les 2.757.
Sobre la base dels seus càlculs i de projeccions poblacionals, els promotors consideren que els 227 habitatges anuals de mitjana previstos al territori pel període de 2023 a 2027 haurien d’escalar fins els 314 habitatges anuals entre 2028 i 2023. En el cas concret de les Terres de l’Ebre, matisen, serien no només habitatges destinats a primera residència, sinó que també s’hi inclouen segones residències amb una funció turística.
“D’ençà la crisi de 2008 hem vist que cada cop edifiquem més habitatges anualment però també és veritat que les últimes xifres es troben per molt sota de les necessitats de les llars. Hem de tendir a edificar més habitatge per fer-hi front”, ha apuntat el director general de l’APCE, Marc Torrent, un dels ponents de la jornada en la qual també han participat representants de Caixabank.
Esmenta com a possibles vies per cobrir aquestes necessitats, especialment “per als segments d’habitatge més assequible”, passaria perquè les administracions alliberin sòl públic i l’escurçament significatiu dels terminis de l’administració per a la concessió de llicències d’edificació i les tramitacions de plans urbanístics.
De moment, les dades presentades de l’últim any 2024 revelen un retrocés en el ritme de construcció d’obra nova a les Terres de l’Ebre. Dels 365 habitatges nous de 2023 s’ha baixat als 303 de 2024, un 17% menys. Al Baix Ebre, amb 151, és la comarca on més cau la xifra (-31%), mentre que al Montsià, amb 91, puja un 21%; a la Ribera d’Ebre -48- baixà un 26% i a la Terra Alta, amb tretze, escala un 117%.
Amposta, on més cau l’obra nova
La davallada va ser especialment significativa a ciutats com Amposta, amb tres habitatges iniciats durant l’any passat, un 50% menys, i només dos de finalitzats, un 80% menys. A Tortosa, amb sis nous habitatges iniciats el 2024, la caiguda és del 40% respecte 2023, però el nombre d’acabats, nou, suposa un increment del 125%. En canvi, els tres habitatges començats a Gandesa representen un 200% més i els quatre acabats un 100% d’increment. A Móra d’Ebre no es va començar cap habitatge nou el 2024 i se’n van acabar tres.
Per contra, el mercat d’habitatges usats ha experimentat un lleuger creixement, passant dels 2.740 de 2023 als 2.757 de 2024 (+0,62%). El Montsià va liderar l’estadística en termes absoluts amb 1.432 operacions, un 1% més; al Baix Ebre se’n van produir 1.075, un -3%; 210 a la Ribera d’Ebre, amb el percentatge de creixement més elevat (34%); i 40 a la Terra Alta (-26%).
Per municipis, Amposta encapçala la llista amb 409 compravendes d’habitatges usats, per només disset de nous. Tortosa va arribar als 392 d’usats i 38 de nous. Móra d’Ebre va registrar 30 compravendes d’habitatges nous i 55 d’usats. A la Ràpita van ser quatre casos nous per 401 d’usats. A Deltebre 52 de nous i 174 operacions amb usats.
“Quan veiem l’estadística ens diu que tenim un volum de transmissions de segona mà molt per sobre de l’obra nova, si no edifiquem més mai tindrem aquesta correlació de vendes amb l’obra nova. Però sí que la segona mà ens marca el camí: que existeixen necessitats d’habitatge que no s’estan cobrint”, ha insistit Torrent.
Co-residències pel teletreball
Els promotors creuen també que pot ajudar-hi el nou concepte de “segona residència” vinculat a l’expansió del teletreball. “Zones amb una geografia privilegiada com les Terres de l’Ebre s’hi pot desplaçar gent que pot treballar a altres indrets de Catalunya però poden alternar la seva residència entre un lloc o un altre. Però amb una temporalitat diferent al passat: no parlem de caps de setmana, parlem de co-residència”.
Torrent, d’altra banda, no ha descartat que l’ampli parc d’edificis en desús situats en municipis que perden població de les Terres de l’Ebre pugui servir, en aquest context, per ajudar a incrementar el parc d’habitatge considerat necessari. “L’obra nova és una part però ha de ser compatible amb la regeneració urbana”, ha assegurat. “Poden sorgir ampliacions del parc per generar habitatge, tant lliure com assequible”, ha reblat, tot recordant que existeixen “exemples” en aquest sentit “arreu del territori”.
