Impagaments per falta de liquiditat o errors administratius han deixat alguns arrossaires sense cobrar les ajudes de la PAC (Política Agrària Comunitària) o altres subvencions com les mesures agroambientals, però sense aquestes aportacions, els és impossible arrencar la campanya enguany i poder revertir la mala situació econòmica.
Josep Masià és un dels agricultors que es troba en aquest bucle administratiu i que demana solucions. Des del sindicat agrari Unió de Pagesos reclamen mesures excepcionals per a aquests expedients (un 3% aproximadament). Proposen al Departament d’Agricultura que es descompti els impagaments de les subvencions en lloc de paralitzar-les o negar-les, ja que s’evitaria que aquests arrossaires es vegin abocats a abandonar el camp.
Masià treballa unes 15 hectàrees d’arrossars i oliveres. El 2023 va perdre el 90% de la collita de l’arròs per la sequera i la retallada de la concessió d’aigua. Des de llavors ha anat trampejant les següents campanyes amb ajuda de companys i proveïdors coneguts, però amb la porta tancada de les entitats financeres. La situació econòmica se li va tensar tant, que l’estiu passat es va retardar amb el pagament de tres quotes de la seguretat social. No les va poder abonar fins que va cobrar la collita de l’arròs al novembre.
Tot i que va liquidar el deute, tres mesos després denuncia que no ha pogut cobrar part de l’ajuda de la PAC. El Departament li recrimina que hauria d’haver presentat un recurs. Masià assegura que només se li va reclamar els pagaments pendents, però “cap documentació”. Fonts del departament indiquen que en aquesta comunicació es recomanava que demanessin un certificat justificatiu perquè, en cas de no resoldre’s l’impagament, el presentessin via recurs. Sense un certificat amb data anterior a la notificació de la resolució no seria vàlid.
Des d’Unió de Pagesos plantegen al Departament d’Agricultura que aquests deutes es descomptin de les ajudes aprovades. Amb aquesta mesura excepcional, s’evitaria que aquests agricultors es vegin abocats a plegar o treballar per a tercers i abandonar els seus camps, com és el cas de Josep Masià. “Així tindria liquiditat i podria, almenys, cancel·lar els costos de producció de l’any anterior i iniciar la campanya”, ha explicat el pagès.
